M deMATÈRIC

L’exposició M dMatèric de Marga Madrigal recorre les derives de l’artista per diferents indrets del poble, recopilant aquells elements quotidians que han perdut la seva identitat útil i s’han convertit en un element diferent amb el que poder realitzar una obra d’art contemporània amb reminiscència de l’Art Povera (Art Pobre). La idea radical de fer art amb els materials que es troben al camí ha influït de manera profunda en l’art contemporani. L’ús d’aquests materials quotidians indica, llavors, un gir implícit a cert tipus de pràctiques artístiques i, podria ser, fins i tot, a la noció de bellesa, amb la qual cosa les obres d’aquesta exposició representen una fractura al discurs oficial de l’art, els seus valors i la seva tradició. Al barrejar objectes i diferents elements trobats als materials tradicionals, la Marga Madrigal va poder dur a terme una exploració creativa que implica una voluntat de renúncia a les convencions artístiques, que li permet crear nous llenguatges expressius i apostar per una estètica de la quotidianitat, d’allò ordinari i d’allò auster buscant establir noves formes en què les societats poden dialogar amb les obres. Amb la inclusió de materials ordinaris, desgastats, reciclats o vells en un Espai d’Art o una galeria es crea, alhora, un replantejament sobre l’espai expositiu donat que es difuminen les fronteres entre les disciplines artístiques, barrejant sovint pintura, escultura i instal·lació. Amb aquestes influències de l’art povera els objectes deixen de ser el que eren i la seva funció ja no és definitiva, donant-li més importància a la presentació que a la representació i emparentant l’exposició amb l’art conceptual. Aquells conceptes diversos que cada espectador recrearà a la seva ment dependent del seu bagatge personal. D’altra banda, la transformació d’objectes reals en objectes estètics genera un vincle nou entre l’art i la vida, amb la intenció de crear un nou punt de vista sobre la realitat. Tot això implica una ampliació del camp de treball de l’artista i la seva importància per a la societat mitjançant petites intervencions en les pintures matèriques i l’escultura de cartó que contraposa la idea de l’obra d’art com quelcom permanent vers l’obra efímera. Mitjançant aquest joc d’oposicions, l’artista mostra el contrast entre el que és permanent i allò efímer, l’art i la vida quotidiana, alta cultura i cultura popular, el clàssic i el contemporani, i ens convida a reflexionar, entre altres coses, sobre la condició històrica de l’art com a concepte. D’aquesta manera, Madrigal qüestiona la noció mateixa de què l’art és supratemporal i transcendent, doncs les obres que formen aquesta exposició es troben en constant transformació (de degradació, per ser més precisos), com si per sempre estiguessin inacabades.